El Palamós torna a perdonar.
Aquest Palamós pateix una malaltia tan desconeguda com estranya. Els símptomes són evidents i es repeteixen partit a partit. I el d’aquest Diumenge a Peralada n’és una mostra clara i evident. Jugant a favor de vent rep un gol a les primeres de canvi i amb la tramuntana en contra és capaç de fer un gol, forçar dos penals i empatar el partit jugant amb un de menys... Doncs ni així. Si bé s’ha refet immediatament de la primera escomesa xampanyera, no ha sabut sentenciar el partit a la primera part i ha errat dos penals a la segona. És a dir, que altre cop ha tingut el partit a les mans i s’ha hagut de conformar amb una recompensa mínima.
L’empat és, doncs, un mal menor, ja que al menys s’ha sumat un punt que el manté totalment immers en la lluita per eludir els descensos compensats. Una victòria no hagués millorat massa la situació, però al menys dependria d’ell mateix i li hauria guanyat l’average a un rival directe. Ara, queda 17è, una posició de descens (compensat) al 99,99%.
A més, la derrota de L’Hospitalet no fa altre cosa que posar més pressió, ja que deixa els barcelonins al límit i la possibilitat que tres catalans baixin a Tercera és cada cop més probable.